CONTAINER TEACHERS

Estimats companys i amics: Voldria agrair-vos a tots els membres del Teachers les vostres felicitacions, que he rebut en aquestos dos dies. No sabeu l'orgull i la satisfacció que he sentit al rebre aquest reconeixement, i a més a més, que hagen sigut els meus alumnes, que ara estan a la Universitat, els que s' hagen recordat de mi. La carta que vaig rebre de la UPV comença així: "Estimat Rafael: La Universitat Politècnica de València ha preguntat als seus estudiants quins professors d'educació secundària els han marcat per les seues excepcionals capacitats; a quins recorden per la seua dedicació, el domini de la seua assignatura, la seua paciència, la seua implicació i la seua habilitat per a motivar als alumnes. I alguns dels teus alumnes s'han recordat de tu." Ja es pugeu imaginar quan la vaig acabar: tot un plor. Recorde el meu inici a Oliva el curs 1991-92, sense saber on anava, ni com donar les classes, entrampat en 5é de ADE (anava...

Huí de bon matí hem rebut en el WhatsApp Dels Teachers el segūent missatge de Jacint: " Encara que estic lluny, a Estònia, vull comunicar-vos la mort d’ un membre imprescindible del nostre grup: el benvolgut Armando Vila. " Posterioment ha completat l'informació amb: " A Armando lo velaremos en el Tanatorio La Costera, a partir de las 10 de esta mañana. El funeral y la incineración serán mañana a la 1 de mediodía." Ací us deixe comentaris al conèixer la pèrdua: Pepe Pascual: " Que buenos momentos hemos pasado con el. Emilio cuenta conmigo." R Calatayud:" Si que és veritat qye se.n anat un dels grans del Teachers. Compta amb mi."   Rafael Esteve Tormo : " No se m'oblidarå mai aquell sopar en Tenerife. El notarem a faltar. Ho senc molt. Una abraçada a tots. " Toni Martín: " La seua companyia va ser sempre un plaer. Sentirem la seua absencia absendo. " I així podríem continuar...  Sols queda afegir la documentaci...

JOSÉ LUIS Durant  més  de 25 anys han passat molts jugadors per aquest equip mític del  Teachers .  F .C. Sempre ens recordarem de molts jugadors, però sempre hi haurà uns pocs jugadors dels quals tots els que han jugat en aquest equip recordaran per sempre, i un d’ells sense dubte, serà  José   Luis . ¿I Per què? Perquè demostrava partit rere partit la seua qualitat com a jugador, sempre apareixia, mai passava desapercebut i sempre deixava jugades de qualitat en cada partit, pròpia dels bons jugadors, dels grans jugadors. Tàcticament era una demostració per als altres en cada partit. Sempre sabia on col·locar-se per ajudar als companys, perquè el company tinguera una eixida fàcil de baló o per cobrir l’esquena del company que havia perdut la posició en el camp. A banda, tècnicament també sobreeixia. Li pegava molt bé en la dreta i en l’esquerra, exquisit  colpeig  de baló a...

Guillermo xuta...xuta!!!!             Dintre i fora del camp un senyor. Guillermo era uns dels jugadors que vols que sempre estiga al teu equip pel tot el que facilita. Al seu costat tot pareixia senzill.             Eixe plaer a mi no me'l van deixar disfrutar massa, ja que sempre, per unes raons o altres, em tocava estar a la part contraria, però el seu talent es veia estigueres a la seua o a l'altra part. Guillermo aportava saber estar al camp, al seu lloc sempre preparat. Aportava pau i tranquil·litat, tant als seus com als contraris, sempre ficant ordre i suavitzant les males situacions, encara que de tant en tant també treia el geni, cosa prou normal amb els "safa-nories"(com diria Enrique) que alguna que altra vegada intentaven trencar els partits.             Guillermo sabia dirigir un equip, sabia quan hi...

            LA MÀGIA DEL TEACHER'S FC.           Pinzellades de records                Quan vaig arribar al centre Josep de Ribera, allà per l'any 1986, el vaig trobar un centre mastodòntic, molt massificat, tant d'alumnes com de professorat, donat que jo venia del Vicente Gandia de Castelló de la Ribera, on havia iniciat la meua tasca docent en el curs 1982-83. Aquell era un centre menut, i especialment acollidor. El contrast fou brutal. Durant alguns mesos anava un poc perdut. Dos fets van fer que es produiren vincles d'apropament i d'amistat entre els companys del nou centre: el primer fou el Pla Experimental , (anomenada així l'experimentació de la futura llei d'educació: LOGSE, LOCE,...) amb companys que encetàvem una nova forma de portar endavant la nostra tasca educativa, i que de tant en tant ens reuníem al centre o a les famoses “jornades”com les de Ben...

Claramunt. Un jugador cinc estrelles. L’any 1996, com una festa entre setmana, vàrem rebre a l’Institut la visita de Josep Mª Claramunt Torres, exjugador del València i de la Selecció espanyola. Llegenda del futbol valencià. En la xarrada amb els alumnes va parlar de com és d’important tenir les idees clares quan se és jove i de com  poden ser d’enganyosos els enlluernaments de la joventut quan se és famós i es tenen diners. Cal tenir ben clara i ben prompte l’escala de valors que al capdavall ordenarà la vida. La seua presència de curt al nostre equip va fer inoblidable aquell partit. En l’entrevista que li feren els alumnes, a la pregunta de si es considerava un ídol, contestà “ No, no, ni molt menys. Pense que els ídols són inventats per les il·lusions de la gent i els mateixos protagonistes no en són conscients. Jo crec que els ídols són il·lusió de la joventut”. Més avant es considera “una persona molt oberta, molt fidel i molt lleial amb els meus companys i amics.” D...

In memoriam Pasqual Sanhipólito s’incorporà als Teachers precedit d’un prestigi que arrosegaba des de les primeres categories futboleres xativines que vigilava Paquito Coloma: “eixe xaval toca el baló amb molt de criteri.” Prompte se n’adonaren, els que no el coneixien, que havíem guanyat un bon jugador i un bon company; els que gaudíem de la seua amistat ho sabíem ja. Una mostra de criteri ens la va donar, guanyada la internacionalitat, quan vencérem als anglesos, professors del Longsand Community College. Guanyar 1 a 5 en camp contrari no és una gesta fàcil d’oblidar. No seria just silenciar la capacitat golejadora de Sanhipólito que en va marcar dos, després de la seua inoblidable reflexió, prèvia a l’encontre, quan, en veure que es quedava fora de l’alineació inicial, ens va explicar que el futbol és alguna cosa més que currículum i forma física... i al camp ho va demostrar, com queda dit.   En la crònica d’aquesta esportiva i bella història, l’any 2007 està marca...

TEACHER´S CLUB Dicen que las personas que pasan por nuestras vidas, los recuerdos, los momentos vividos con intensidad, son parte de nuestra esencia, y permanecen con nosotros siempre, a pesar del paso del tiempo. Mi relación con el TEACHER´S CLUB, vino dada por la invitación de mis amigos Miguel Simón y Toni Aparicio; “baja a Xàtiva los viernes a mediodía a practicar el deporte que te apasiona. Hay un buen ambiente y muy buena gente”. Les hice caso y cumplí cuarenta y pocos, después los cincuenta… y los sesenta… y como este deporte es maravilloso, ahora me encuentro maravillosamente instalado en los cuarenta y cinco. Deletrear la palabra            T  E  A  C  H  E  R´ S                       L                  ...

Teachers, futbol i vida Francisco Aragón García, quan va arribar a Xàtiva a meitats dels 70, com que no coneixia el nom de la gent, ell els deia xato . Així se li va quedar a ell aquest malnom, o millor dit el nou nom, Xato. Si bé no va tenir l’oportunitat de cursar estudis secundaris, sí va tenir l’oportunitat, i la sort, que fos la necessitat i la vida lligada al futbol, qui fos la seva mestra. Es recorden moltes anècdotes dels partits sent ell el seu protagonista. Per exemple: a les notícies dels diaris a un partit de l’Olímpic a la Murta es comentava la notícia del gol tan estrany que va fer contra un equip que tenia un porter que va ser company seu, crec que a la pedrera del Betis. A un servei de córner el porter anava amb avantatge perquè el baló anava molt alt i el va agafar caient davant del Xato. Li va dir al porter: “...qué malo que es el árbitro. ¿Tu crees que ha pitado falta? ¿Te he hecho algo? Pues ha pitado falta”. El porter li va demanar a l’àrbitre, el qual li ...

Enrique Sarasol (Sarasol I) Sarasol Primer, per diferenciar-lo del germà José Maria que era Sarasol II, ha sigut un dels millors jugadors de pilota en la posició de rest que ha jugat als trinquets valencians. Sarasol va marcar una época en el món de la pilota, en la modalitat d’Escala i corda,  finals de la dècada dels 80 i, sobretot, la dècada dels 90 del segle XX. Va guanyar totes les competicions valencianes de pilota professional, el Campionat Nacional d’Escala i Corda l’any 1992 i el Circuit Bancaixa els anys 1992, 98 i 99. Va participar també en tots els campionats en la modalitat de Llargues quan la pilota va començar a internacionalitzar-se, Sarasol I formava part de la Selecció Valenciana que va guanyar tres Campionats Europeus de Pilota i que també va aconseguir tres voltes el Campionat Mundial de Pilota. L’any 2000 Sarasol I va ser considerat com el Millor Jugador del Món. Destaquem també que va guanyar sis voltes el Trofeu Individual Bancaixa, trofeu que no...