Carta oberta als teachers

Estimats companys i amics:

Voldria agrair-vos a tots els membres del Teachers les vostres felicitacions, que he rebut en aquestos dos dies.

No sabeu l'orgull i la satisfacció que he sentit al rebre aquest reconeixement, i a més a més, que hagen sigut els meus alumnes, que ara estan a la Universitat, els que s' hagen recordat de mi.

La carta que vaig rebre de la UPV comença així:

"Estimat Rafael:

La Universitat Politècnica de València ha preguntat als seus estudiants quins professors d'educació secundària els han marcat per les seues excepcionals capacitats; a quins recorden per la seua dedicació, el domini de la seua assignatura, la seua paciència, la seua implicació i la seua habilitat per a motivar als alumnes. I alguns dels teus alumnes s'han recordat de tu."

Ja es pugeu imaginar quan la vaig acabar: tot un plor.

Recorde el meu inici a Oliva el curs 1991-92, sense saber on anava, ni com donar les classes, entrampat en 5é de ADE (anava la meua Lucia a classe, jo sols als exàmens), treballant de comptable per les vesprades en una empresa en València, els entrenaments i partit de futbol, a l'horta i a collir en mon pare els caps de setmana, els meus amics..., encara hui no se com vaig acabar els cursos de profe i d'alumne.

Va ser el següent curs 1992-93 quan vaig arribar a la Costera, i és allí on em trobe en els que després són els meus millors amics que tinc, Isaies (mai he vist una persona tan volguda per tots el que l'han conegut, allà on he anat amb ell, sempre ha eixit algú que li ha donat les gràcies per haver sigut el seu professor, company o amic), Guillermo (ja jugàvem junts en el Manuel CF, el més gran professional de la docència que he conegut), el meu professor i després director Vicent, els altres Vicents, Emilio, Enrique, Chuliá, les xiques, Pepe, Rubén, Juanito...etc i etc. (no tindria prou full per a nomenar-los a tots, i falten els del Ribera!). Tots ells em van ajudar molt en la meua tasca com a professor i ja ho vaig tindre clar a que em tenia que dedicar.

Immediatament vaig fitxar pels Teachers, sense escoltar les altres ofertes, i vos puc dir que és una de les coses que més satisfaccions i bons amics de veritat m'ha aportat a la meua vida. La fitxa no era molt alta, però passava tota la setmana desitjant que arribara el divendres per anar a jugar al futbol amb els meus amics del Teachers. Després vingueren altres moments molt increïbles per a mi i de bons records: els partits internacionals (que bé ens ho vam passar en totes les eixides que férem). I com no, el reconeixent que vaig rebre amb dos MPV per part dels nostres rivals i amics els anglesos. Sols després de tres operacions de genoll vaig tindre que penjar les botes i deixar de jugar en el Teachers.

Tornant a la docència, el pas per Oliva no em va deixar amb moltes ganes de continuar, potser per ser el 1r any o per la quantitat de coses que portava endavant. Però en arribar a la Costera tot va canviar, per una part, ja ho he dit abans, l'equip del Teachers, i per una altra banda em va cautivar i influenciar molt un professor. He posat l'encapçalament de la carta de la UPV perquè a mi em va passar el mateix. Em vaig fixar en la manera de com donava les classes, el respecte que tots el seus alumnes li tenien, com els enredava (motivava) a tots, era un més d'ells, com a company t'ho donava tot i etc etc etc. Ell em va obrir el camí i em va ensenyar a ensenyar, de segur que si aquest premi l'hagueren fet fa 10 anys el "number one" indiscutible seria per a ell.

No li ho he dit mai tot això, però ara aprofite aquesta carta oberta d'agraïment a tots el meus amics i companys de l'equip del Teachers, per a dedicar-li aquest reconeixent que m'han fet a mi en la UPV, al meu amic, company i gran professor Emilio Sala Benimeli. Un troç d'aquest premi és teu també.

Gràcies a tots, companys i amics del Teachers, per tot el que m'heu donat al llarg d'aquestos anys d'amistat.

Rafael Calatayud Brotons

Sant Joanet, maig de 2018