xato
Teachers, futbol i vida
Francisco Aragón García, quan va
arribar a Xàtiva a meitats dels 70, com que no coneixia el nom de la gent, ell
els deia xato. Així se li va quedar a
ell aquest malnom, o millor dit el nou nom, Xato. Si bé no va tenir
l’oportunitat de cursar estudis secundaris, sí va tenir l’oportunitat, i la
sort, que fos la necessitat i la vida lligada al futbol, qui fos la seva
mestra.
Es recorden moltes anècdotes dels
partits sent ell el seu protagonista. Per exemple: a les notícies dels diaris a
un partit de l’Olímpic a la Murta es comentava la notícia del gol tan estrany
que va fer contra un equip que tenia un porter que va ser company seu, crec que
a la pedrera del Betis. A un servei de córner el porter anava amb avantatge
perquè el baló anava molt alt i el va agafar caient davant del Xato. Li va dir
al porter: “...qué malo que es el árbitro. ¿Tu crees que ha pitado falta? ¿Te
he hecho algo? Pues ha pitado falta”. El porter li va demanar a l’àrbitre, el
qual li va senyalar que havia de fer el servei, “saque”, va cridar l’àrbitre.
El porter va col·locar la pilota al terra, es va girar per agafar embranzida, i
en aquell moment el Xato el va cridar pel seu nom i li va dir al temps que
xutava: “Toma”. El porter es va recordar de tota la seva família mentre li deia
també: “ Cateto -que així li deien al
Xato segurament des del servei militar o categories inferiors del Betis-,
te voy a matar...”. El Xato sempre m’havia dit que el futbol era per a
espavilats, i a ell, tant la vida com el futbol, l’havien fet d’espavilat.
Tal com va deixar escrit Albert
Camus: “Tot el que sé amb més certesa sobre la moral i les obligacions dels
homes ho dec al futbol”. El Xato, igual que Camus, va poder descobrir en un camp de futbol la substància
moral de l’esport vivint un noble esperit de lluita, amistat, honestedat,
esforç, felicitat i respecte. El mateix es podia veure i viure els dies que els
Teachers jugaven a la Murta, o a
qualsevol altre camp: futbolistes que independent del seu nivell de condició
física, del seu nivell tècnic... jugaven amb la il·lusió que ho fa un nin al
carrer, jugaven amb l’esforç dels professionals, però sobretot amb el respecte
i l’amistat que a través del temps, i sobretot del tercer temps: el dinaret o
cervesa després dels partits per confraternitzar i concretar les relacions
d’amistat i camaraderia amb tots els participants (com es fa al rugbi). Amb els
Teachers el Xato es va retrobar un poc amb les seves passions i va fer noves
amistats.
L’esport ens pot ensenyar coses importants i convertir-se en una veritable
escola de vida per a poder enfrontar-nos millor als problemes que la vida ens
planteja. L’esportista
és un aprenent de la vida: a través de la seva activitat adquireix grans
lliçons existencials.
Cada esport a la seva manera, per
les seves característiques, ens
permet ser més disciplinats, ardits, tenaços, forts i vigorosos, i estar
completament disposats a plantar cara a les adversitats.
El futbol (o qualsevol altre esport) ens pot acompanyar en aquest camí
d’aprenentatge que és la vida humana, com ho ha fet amb la família Aragón i amb
el Teacher’s F.C., també una família del futbol.
Ara, el Xato, i tots els que l’envolten, juguem un partit diferent contra
els problemes que planteja la vida.
Fco. José Aragón Mollà
Bona vesprada, la boca calla i és muda, sense parla.
ResponEliminaDesprés de llegir el que he llegit, amb tant sentiment, tanta bondat, tanta veritat i tanta estima...em quede bocabadat.
Admire molt al xato futbolista, estime molt la seua Familia pel que ha suposat una història de vida paralel.la, pel futbol i ser veïns de negoci al mercat i xalet.
Son una Familia Cristiana, al xato i a Consuelin els trovaba molts diumenges a Misa, jo era feliç de veure a Paco i la seua esposa en un lloc tan acollidor on tanta pau i benestar es respira, allunyats de la vida cotidiana, de vegades massa incerta, de vegades massa injusta.
Jugar els divendres amb Paco Aragón, "el xato", per a mi, que soc un romantic i tot el que envolta l'Olímpic ho tinc idealitzat, era una delícia i sempre esperava alguna genialitat d'ell, que de vegades la feia!!!!
Xato, no se si t'admire més que t'estime o viceversa, lo que si sé segur es que ha Xàtiva, la teua casa, a l'Olímpic i als Teacher's, has deixat l'emprenta de ser un gran futbolista, una bona persona, bon marit, bon pare, bon iaio i bon Amic.
T'has guanyat el respecte i l'estima de tots els TEACHER'S
Xato, sempre amics i sempre futbolistes!!!!!!!
Jose Enrique