JOSÉ LUIS


JOSÉ LUIS
Durant més de 25 anys han passat molts jugadors per aquest equip mític del Teachers. F.C.
Sempre ens recordarem de molts jugadors, però sempre hi haurà uns pocs jugadors dels quals tots els que han jugat en aquest equip recordaran per sempre, i un d’ells sense dubte, serà José Luis.
¿I Per què?
Perquè demostrava partit rere partit la seua qualitat com a jugador, sempre apareixia, mai passava desapercebut i sempre deixava jugades de qualitat en cada partit, pròpia dels bons jugadors, dels grans jugadors.
Tàcticament era una demostració per als altres en cada partit. Sempre sabia on col·locar-se per ajudar als companys, perquè el company tinguera una eixida fàcil de baló o per cobrir l’esquena del company que havia perdut la posició en el camp.
A banda, tècnicament també sobreeixia. Li pegava molt bé en la dreta i en l’esquerra, exquisit colpeig de baló a llarga distància per fer passes llargs als peus dels companys, i bon xut a porta amb les dues cames el que li permetia marcar molts gols, alguns d’ells espectaculars.
Els partits que el tenia com a rival, era una motivació extra perquè havia de treballar de valent per estar a la seua altura i intentar parar-lo. I el partit que el tenia com a company era molt fàcil jugar al futbol perquè feia que jugar al futbol fora més fàcil per qualsevol. I recorde que quan jugàvem junts, jo em quedava més enrere en el terreny de joc i ell jugava més de mitja punta, la qual cosa li agradava més perquè tenia més llibertat de moviments.
Per últim parlaré del caràcter que tenia en el camp. Era un caràcter de guanyador i de lluitador, li agradava guanyar sempre,  anava a guanyar el partit encara que pareguera que el partit estava perdut. Inculcava als companys eixe esperit de lluita i en més d'una ocasió recorde que el seu equip remuntava i guanyaven partits impossibles.
José Luis ha sigut un plaer jugar amb tu i també contra tu, perquè quan jugues en companyia o enfront de grans jugadors sempre t’ensenyes coses d’ells, partit rere partit, i era el teu cas.
Continua gaudint jugant al futbol perquè t’agrada i perquè els que estiguen amb tu en el terreny de joc també gaudiran de tindre al costat d’ells en eixe moment.
Fins a sempre company i amic.

Guillermo

Comentaris

  1. Unknown16 de maig del 2020, a les 6:54

    Él etern rival,jejeje,quasi sempre jugavem enfrotats.
    La veritat q se repartien molt be els equips,alguna vegada no,xo ben poques.
    M' agradaba molt jugar contra ell,ya q et feia q donares lo millor de tu,x a guanyarli en el mig del camp,lo q feia q et divertires mes jugant.
    Un tío entranyable q heu donaba tot al camp,com ve han recalcat abans els companys,lo q mes li agradaba era pujar per a fer golets,xo per a defendre es deixaba la pell.
    Un purasang en el terreny de joc.jugaba i feia jugar al equip.
    La descripció q a donat Guillermo d' ell crec q es acertadisima y damunt no fallaba ningún partit.
    El alma mater en cualquier equip.
    Signat:xavi

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

XATO ARAGÓN, L'ÚLTIMA

Imatge
                                          XATO, QUE! L'última foto amb nosaltres  Diumenge per la vesprada jugava l’Olímpic a La Murta i els que arribàvem al camp ens vam trobar una ambulància medicalitzada amb personal sanitari treballant amunt i avall, just enfront de la porta principal. No li donàrem importància, inclús vam comentar si era perquè l’assistència sanitària tornava a La Murta. Al començament del segon temps un aficionat que venia del carrer ens va comentar que semblava que els sanitaris havien assistit a Paco Aragón  i que havia mort. Realment els professionals no li havien dit absolutament res, era un rumor que circulava pel carrer. Volia pensar que no era cert, però ho havia d'aclarir i prompte si era veritat o no. Ja no vaig prestar cap atenció al partit, la millor opció era contactar amb Vicent Martínez, veí i amic de Paco. Mal...
Més informació

xato

Teachers, futbol i vida Francisco Aragón García, quan va arribar a Xàtiva a meitats dels 70, com que no coneixia el nom de la gent, ell els deia xato . Així se li va quedar a ell aquest malnom, o millor dit el nou nom, Xato. Si bé no va tenir l’oportunitat de cursar estudis secundaris, sí va tenir l’oportunitat, i la sort, que fos la necessitat i la vida lligada al futbol, qui fos la seva mestra. Es recorden moltes anècdotes dels partits sent ell el seu protagonista. Per exemple: a les notícies dels diaris a un partit de l’Olímpic a la Murta es comentava la notícia del gol tan estrany que va fer contra un equip que tenia un porter que va ser company seu, crec que a la pedrera del Betis. A un servei de córner el porter anava amb avantatge perquè el baló anava molt alt i el va agafar caient davant del Xato. Li va dir al porter: “...qué malo que es el árbitro. ¿Tu crees que ha pitado falta? ¿Te he hecho algo? Pues ha pitado falta”. El porter li va demanar a l’àrbitre, el qual li ...
Més informació