sarasol

Enrique Sarasol (Sarasol I)

Sarasol Primer, per diferenciar-lo del germà José Maria que era Sarasol II, ha sigut un dels millors jugadors de pilota en la posició de rest que ha jugat als trinquets valencians.

Sarasol va marcar una época en el món de la pilota, en la modalitat d’Escala i corda,  finals de la dècada dels 80 i, sobretot, la dècada dels 90 del segle XX. Va guanyar totes les competicions valencianes de pilota professional, el Campionat Nacional d’Escala i Corda l’any 1992 i el Circuit Bancaixa els anys 1992, 98 i 99. Va participar també en tots els campionats en la modalitat de Llargues quan la pilota va començar a internacionalitzar-se, Sarasol I formava part de la Selecció Valenciana que va guanyar tres Campionats Europeus de Pilota i que també va aconseguir tres voltes el Campionat Mundial de Pilota. L’any 2000 Sarasol I va ser considerat com el Millor Jugador del Món.

Destaquem també que va guanyar sis voltes el Trofeu Individual Bancaixa, trofeu que només han guanyat els grans mites de la pilota com Genovés o Àlvaro. Precisament en l’Individual va ser el primer, i l’únic, que va ser capaç de derrotar el llegendari Paco Genovés l’any 1992.

Un honor i un plaer per als Teachers haver compartit vestuari, camp, baló i gols amb un autèntic mestre dels trinquets i amb qui ha els periodistes de la premsa escrita i de la televisió van elevar a la categoria de catedràtic de la pilota.


Enrique Sarasol té un lloc reservat en la història dels Teachers, encara que segurament será més recordat com un dels grans CAVALLERS de la pilota i com un dels grans esportistes valencians de tots els temps.

Josep Vicent Martínez

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

XATO ARAGÓN, L'ÚLTIMA

Imatge
                                          XATO, QUE! L'última foto amb nosaltres  Diumenge per la vesprada jugava l’Olímpic a La Murta i els que arribàvem al camp ens vam trobar una ambulància medicalitzada amb personal sanitari treballant amunt i avall, just enfront de la porta principal. No li donàrem importància, inclús vam comentar si era perquè l’assistència sanitària tornava a La Murta. Al començament del segon temps un aficionat que venia del carrer ens va comentar que semblava que els sanitaris havien assistit a Paco Aragón  i que havia mort. Realment els professionals no li havien dit absolutament res, era un rumor que circulava pel carrer. Volia pensar que no era cert, però ho havia d'aclarir i prompte si era veritat o no. Ja no vaig prestar cap atenció al partit, la millor opció era contactar amb Vicent Martínez, veí i amic de Paco. Mal...
Més informació

xato

Teachers, futbol i vida Francisco Aragón García, quan va arribar a Xàtiva a meitats dels 70, com que no coneixia el nom de la gent, ell els deia xato . Així se li va quedar a ell aquest malnom, o millor dit el nou nom, Xato. Si bé no va tenir l’oportunitat de cursar estudis secundaris, sí va tenir l’oportunitat, i la sort, que fos la necessitat i la vida lligada al futbol, qui fos la seva mestra. Es recorden moltes anècdotes dels partits sent ell el seu protagonista. Per exemple: a les notícies dels diaris a un partit de l’Olímpic a la Murta es comentava la notícia del gol tan estrany que va fer contra un equip que tenia un porter que va ser company seu, crec que a la pedrera del Betis. A un servei de córner el porter anava amb avantatge perquè el baló anava molt alt i el va agafar caient davant del Xato. Li va dir al porter: “...qué malo que es el árbitro. ¿Tu crees que ha pitado falta? ¿Te he hecho algo? Pues ha pitado falta”. El porter li va demanar a l’àrbitre, el qual li ...
Més informació