Claramunt

Claramunt. Un jugador cinc estrelles.

L’any 1996, com una festa entre setmana, vàrem rebre a l’Institut la visita de Josep Mª Claramunt Torres, exjugador del València i de la Selecció espanyola. Llegenda del futbol valencià. En la xarrada amb els alumnes va parlar de com és d’important tenir les idees clares quan se és jove i de com  poden ser d’enganyosos els enlluernaments de la joventut quan se és famós i es tenen diners. Cal tenir ben clara i ben prompte l’escala de valors que al capdavall ordenarà la vida.
La seua presència de curt al nostre equip va fer inoblidable aquell partit.
En l’entrevista que li feren els alumnes, a la pregunta de si es considerava un ídol, contestà “ No, no, ni molt menys. Pense que els ídols són inventats per les il·lusions de la gent i els mateixos protagonistes no en són conscients. Jo crec que els ídols són il·lusió de la joventut”. Més avant es considera “una persona molt oberta, molt fidel i molt lleial amb els meus companys i amics.” D’això puc donar fe, perquè després de compartir amb ell quatre anys de joc, he gaudit de 55 anys d’amistat. 
El futbol, al nivell dels jugadors cinc estrelles, sempre ha manegat diners, no les barbaritats que es cobren ara, ni salvant l’evolució en el temps, tanmateix, hi havia un sentiment de pertinència al club que representava l’esperit de la terra i la tribu a la qual es pertanyia, i tot el que no fora això es consideraven actituds mercenàries. Ell no ho va ser mai, de mercenari, i vos assegure que temptacions en va haver. Claramunt és un exemple d’una gran persona i un gran jugador dels d’abans, dels que entrenava Mundo i Die Stefano, dels que un any històric, van fer campió de lliga al Valencia F.C.
 

 Toni Martin

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

XATO ARAGÓN, L'ÚLTIMA

Imatge
                                          XATO, QUE! L'última foto amb nosaltres  Diumenge per la vesprada jugava l’Olímpic a La Murta i els que arribàvem al camp ens vam trobar una ambulància medicalitzada amb personal sanitari treballant amunt i avall, just enfront de la porta principal. No li donàrem importància, inclús vam comentar si era perquè l’assistència sanitària tornava a La Murta. Al començament del segon temps un aficionat que venia del carrer ens va comentar que semblava que els sanitaris havien assistit a Paco Aragón  i que havia mort. Realment els professionals no li havien dit absolutament res, era un rumor que circulava pel carrer. Volia pensar que no era cert, però ho havia d'aclarir i prompte si era veritat o no. Ja no vaig prestar cap atenció al partit, la millor opció era contactar amb Vicent Martínez, veí i amic de Paco. Mal...
Més informació

xato

Teachers, futbol i vida Francisco Aragón García, quan va arribar a Xàtiva a meitats dels 70, com que no coneixia el nom de la gent, ell els deia xato . Així se li va quedar a ell aquest malnom, o millor dit el nou nom, Xato. Si bé no va tenir l’oportunitat de cursar estudis secundaris, sí va tenir l’oportunitat, i la sort, que fos la necessitat i la vida lligada al futbol, qui fos la seva mestra. Es recorden moltes anècdotes dels partits sent ell el seu protagonista. Per exemple: a les notícies dels diaris a un partit de l’Olímpic a la Murta es comentava la notícia del gol tan estrany que va fer contra un equip que tenia un porter que va ser company seu, crec que a la pedrera del Betis. A un servei de córner el porter anava amb avantatge perquè el baló anava molt alt i el va agafar caient davant del Xato. Li va dir al porter: “...qué malo que es el árbitro. ¿Tu crees que ha pitado falta? ¿Te he hecho algo? Pues ha pitado falta”. El porter li va demanar a l’àrbitre, el qual li ...
Més informació