Pascual

In memoriam

Pasqual Sanhipólito s’incorporà als Teachers precedit d’un prestigi que arrosegaba des de les primeres categories futboleres xativines que vigilava Paquito Coloma: “eixe xaval toca el baló amb molt de criteri.” Prompte se n’adonaren, els que no el coneixien, que havíem guanyat un bon jugador i un bon company; els que gaudíem de la seua amistat ho sabíem ja.

Una mostra de criteri ens la va donar, guanyada la internacionalitat, quan vencérem als anglesos, professors del Longsand Community College. Guanyar 1 a 5 en camp contrari no és una gesta fàcil d’oblidar. No seria just silenciar la capacitat golejadora de Sanhipólito que en va marcar dos, després de la seua inoblidable reflexió, prèvia a l’encontre, quan, en veure que es quedava fora de l’alineació inicial, ens va explicar que el futbol és alguna cosa més que currículum i forma física... i al camp ho va demostrar, com queda dit.

 

En la crònica d’aquesta esportiva i bella història, l’any 2007 està marcat pel succés colpidor de la seua sobtada mort. En el nostre amic i company, Pasqual Sanhipólito, es conjugaven, d’una manera molt especial, el “joc net”, un enorme sentit de l’humor i un molt amable tarannà personal que feien de Pasqual una gran persona. Bon company de viatge tenia caràcter i cintura per a les disputes en el terreny de joc i para les converses al voltant de la taula. Per sempre en el nostre record.

Toni Martin