CONTAINER TEACHERS

EL CHATO, el primero de la saga El final de la década de los cincuenta y principios de los sesenta representó una de las épocas más brillantes para nuestro Olímpic consiguiendo tres campeonatos de la tercera división, grupo noveno, con las correspondientes eliminatorias para ascender a segunda división. El paso del tiempo fue diluyendo el liderazgo del Olímpic en el grupo noveno de la tercera división hasta que en la temporada 1967-68 se consumó el descenso a “ primera división regional ” que era como se denominaba entonces la categoría regional. Nuestro Olímpic se vio beneficiado en 1970 cuando la Federación Española de Fútbol introduce una reforma estructural que afectaba en todos los equipos desde los profesionales a los aficionados. Este hecho hizo que el Olímpic y otros equipos líderes de la Regional, pasaron a inaugurar una categoría superior: la Regional Preferente . Para afrontar la temporada 1970-71, el equipo de Xàtiva contaba con una plantilla formada por muchos jugadores pr...

  CHATO, QUE¡ La última foto con nosotros   El domingo por la tarde jugaba el Olímpic en La Murta y según llegábamos al campo nos encontrábamos una ambulancia medicalizada con personal sanitario trabajando arriba y abajo, justo frente a la puerta principal. No le dimos importancia, incluso comentamos si era porque la asistencia sanitaria volvía a La Murta. A comienzos del segundo tiempo un aficionado que venía de la calle nos comentó que parecía que los sanitarios habían asistido a Paco Aragón y que había muerto. Realmente los profesionales no le habían dicho absolutamente nada, era un rumor que circulaba por la calle. Quería pensar que no era cierto, pero lo tenía que aclarar y pronto si era verdad o no. Ya no presté ninguna atención al partido, la mejor opción era contactar con Vicent Martínez , vecino y amigo de Paco. Desgraciadamente la noticia fue confirmada de primera mano, el Chato nos ha dejado en horario futbolero de toda la vida y a 50 metros escasos del campo donde ...

                                          XATO, QUE! L'última foto amb nosaltres  Diumenge per la vesprada jugava l’Olímpic a La Murta i els que arribàvem al camp ens vam trobar una ambulància medicalitzada amb personal sanitari treballant amunt i avall, just enfront de la porta principal. No li donàrem importància, inclús vam comentar si era perquè l’assistència sanitària tornava a La Murta. Al començament del segon temps un aficionat que venia del carrer ens va comentar que semblava que els sanitaris havien assistit a Paco Aragón  i que havia mort. Realment els professionals no li havien dit absolutament res, era un rumor que circulava pel carrer. Volia pensar que no era cert, però ho havia d'aclarir i prompte si era veritat o no. Ja no vaig prestar cap atenció al partit, la millor opció era contactar amb Vicent Martínez, veí i amic de Paco. Mal...

                                                           VORO   L’Emili m’ha demanat, per a no perdre el costum, que escriga algunes paraules sobre Voro Verger i Estrela, cosa que a mi, com amic i cunyat, m’ompli de satisfacció. Salvador Vercher Estrela, eixe era el seu nom i cognoms amb el que l’inscriviren al Registre Civil, va nàixer a la Llosa de Ranes fa ja uns quants anys, a l’època en que qualsevol manifest no d’acord amb les línies marcades pel Règim Franquista, era eliminat ràpidament. Tot es devia fer d’acord amb les proclames sorgides a Madrid. On cap de nosaltres podia ser un ciutadà i menys encara ciutadà valencià ja que tots érem súbdits del Regim. A Déu gràcies, anys després, ...

EXPROF-ART-97

EXPOFP-85

INTENTS 1984  

  Article extret de: Toni Martínez Revert, MESTRE DE CERIMÒNIES Juliol 2021 Toni Martin, un rebel amb causa Tackling de Toni a Rubén i Vicent Fa uns dies l’amic   Miquele  Mollà em demanava que col·laborara en la comissió que està gestant un homenatge a Toni Martínez. Per descomptat que em va fer molta il·lusió, però a la vegada em va angoixar pel nombre de participants   i allò que jo podia aportar, sobre una persona coneguda i amb tant bagatge professional i cultural. Coneix a Toni de tota la vida. Vaig nàixer dalt de casa de sa mare on la Senyo  Conxeta   tenia la merceria i habitatge, pertanyia a aquella generació de dones de postguerra que havien tirat avant a la família després d’haver-se quedat vídua amb dos fills.   La religiositat de la   família i   les condicions       socioeconòmiques de l’època fan que l’any 1957 amb tan sols deu anys, Toni acompanyat d’un amic de la família,   Avelí   Mallea,...