TONI PERALES
TONI PERALES Corria l’estiu del 78 del segle passat, era el segon curs que jo treballava a l’antiga escola de formació professional de Xàtiva . Tots els professors a excepció del director i altre, érem PNN (professors no numeraris) per tant, el futur depenia de la voluntat del director de renovar el contracte. En eixes estàvem quan apareix per la sala de professors un xic jove que es presenta com a professor de metall que s’incorporava al claustre després d’ obtenir el trasllat des del centre de Sagunt. Ens vam quedar bocabadats en comprovar que un xic tan jove tenia la plaça en propietat, si a més, feia molts anys que no es celebraven oposicions. Toni Perales les havia aprovat l’any següent d’acabar la “Maestria” en Valls i fins i tot ja havia treballat a Barcelona, d’ahí li venia la seua aficció al Barça. La meua relació amb ell no va fer més que créixer, perquè no sols compartíem treball, l’aficció esportiva a diverses modalitats també eren ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada