al meu amic i company joan
Article extret de la revista "El Nostre Institut" juny 2020
al meu amic i company joan
enric martínez
comiats
![]() |
Johnny perseguit per Emilio Sala. 1ª época, tots dos abandonaren relativement prompte el club |
Enguany sí, ja no hi ha més ajornament ni pròrrogues. Aquest 2019-20 ha sigut
el teu darrer curs i al setembre has decidit posar un punt i final a la teua tasca
didàctica i de secretari del centre.
D’alguna manera, tots al departament i a la junta van creure que era jo l’encarregat
de dirigir algunes paraules al col·lega, al company i a l’amic que es jubila, i
he de confessar-te que és un plaer poder-ho fer.
En primer lloc vull fer una xicoteta ressenya biogràfica teua:
• Fas els estudis de primària, batxillerat i COU al col·legi S. Antonio de
Pàdua, conegut com “els frares” de Carcaixent, on coincidírem tres cursos.
• Posteriorment estudiares Filosofia i lletres a València fent les
especialitats de filologia hispànica i catalana
• Després d’una breu experiència treballant a la privada, inicies al curs 1982-83,
com molts companys del departament, l’ensenyament de l’assignatura de Valencià
a l’institut Rei En Jaume d’Alzira.
• L’any 1985 aproves les oposicions, però la mala sort fa que realitzes les
pràctiques a l’IES Penyagolosa a Castelló de la Plana, mentre a la teua dona,
Isabel, la destinaven, embarassada de Joan, a Elx. Fou un curs de carretera i
manta: cap al sud els divendres i cap al nord els diumenges o dilluns al matí
(si t’arreglaven l’horari), de punta a punta del país. Al curs següent 1986-87
et donen la plaça definitiva a l’IES Josep de Ribera. Aquell curs el
departament estaria compost per Jeremies Barberà, Josep V. Martínez, Rosa
Ribes, Ernest Orquin, Carme Gosálbez, tu i jo. Gràcies a la teua plaça a Xàtiva
vas poder reclamar Isabel a algun col·legi de la ciutat i d’aquesta manera
estiguéreu la familia reunida, fins a hores d’ara.
Tu i jo hem anat retrobant-nos i allunyant-nos des de menuts. Tot i ser un
poc major que jo, tenim experiències vitals molt similars:
• Infantesa a la Muntanyeta de Carcaixent, ensenyança als frares i sobretot
l’adquisició des de menuts d’uns valors que ens han acompanyat sempre: l’estima
per la família, l’esforç i la constància com a qualitats per a reeixir en
qualsevol circumstància, l’estima per l’estudi, el respecte cap als majors i
especialment a la gent que t’està formant, la paraula donada com una penyora,
l’amistat, etc.
• En la joventut, gaudiríem d’unes experiències que també ens marcarien: la
facultat de filologia, l’estima i la defensa de la nostra llengua, la València de
la transició política.
• I ja en la maduresa, l’estabilitat familiar i laboral. L’IES Josep de
Ribera, formar part de la junta directiva a l’any 1990 amb Jacint Martínez de director,
fins a la teua jubilació, que també havia de ser la meua, però…
Seguim aprofundint un poc més en el Joan “socarrat”, el company amb qui hem
conviscut tants anys. Jo diria que hi ha tres eixos que han marcat la teua
vida:
• La família (i especialment Isabel, Joan i Núria)
• La feina (tant en la vessant docent com la de secretari del centre)
• L’esport (tennis, futbet, futbol, atletisme)
Vaig a alterar un poc l’ordre i deixe la família per a la part final.
La feina. Com ja he comentat, a l’any 1990 formes part de la nova junta
directiva de Jacint com a vicesecretari i al 1993 series anomenat secretari
fins al 2020, 27 anys que es diu prompte!. Crec que tots coincidirem a destacar
el caràcter de Joan, afable, de talant conciliador i sempre disposat a
ajudar-te quan li plantejaves qualsevol problema, en el meu cas tirar-me més d’
una mà en temes informàtics. Per aquells que no et coneguen molt, Joan, vull incidir
en el teu sentit de l’humor, en la seua postura fingida de “racaneria”
amb les possibilitats de despeses econòmiques dels diferents departaments, o quan algun company reclamava alguna factura de material, dieta, etc. Les teues paraules eren “això no entra” acompanyades d’un somriure còmplice, per arrodonir amb“…et costarà un café”. Tots acabàvem dient-te “per descomptat i dos també” en eixa conversa irònica.
Com a anècdota, recorde quan algú es queixava que es tancava prompte la
calefacció i anaven a parlar amb tu i et trobaven, al mes de gener, amb màniga
de camisa, automàticament el comentari era, “clar, com tu no tens fred, ens
talles prompte la calefacció” i és que Joan, vertaderament en el tema del fred,
sembles del mateix Bilbao.
Però crec que la imatge teua que més retenim a la memòria és assegut a la sala
de professors i insistit a tothom per tal que signàrem les actes finals delscursos,
i sempre en faltava alguna, o algú havia signat on no hi tocava, i tu allí, amb
més paciència que un sant, insistint una vegada rere altra, amb un to sempre
tranquil.
Com a company de junta directiva puc donar fe de la teua gran dedicació, tant
en període laboral com en molts festius (COCOPE, claustres, consells escolars, jornades
de portes obertes, actes de graduació, sopars de graduació, trobades, reunions
i actes amb membres de l’AMPA, etc.) a més a més, destacar la puntualitat amb
la qual sempre hi has acudit, tota una enveja per a mi.
També vull destacar el teu tracte sempre correcte i proper amb el personal de
secretaria (Ximo, Aurora, Mª Carmen, Neus, Mònica, Amparo, Raquel, Sole, Mª
Carmen…) em consta que has sigut un cap molt estimat, així com amb el personal
de consergeria, de la neteja, proveïdors de material al centre, etc.
Com a professor, has sigut un excel·lent professional. Has gaudit del
respecte i de les simpaties dels teus alumnes. Quan alguns d’ells han tornat al
centre, com a professors-es, recorden agradablement les teues classes, el teu caràcter
afable. Que millor pagament podem tenir els mestres que ser recordats amb
estima i respecte pels nostres alumnes.
Com a esportista, sempre has estat vinculat a alguna modalitat esportiva, des que vam coincidir a Xàtiva: una breu etapa al tennis, després al futbet (lliga entre professors i alumnes del centre, eren altres temps). En finalitzar la competició amb els alumnes començàrem, de la mà d’Emilio Sala, els partits de futbol entre l’Escola d’FP (actualment La Costera) i l’Institut (estàvem inclosos molts companys del Ribera i alguns companys del Simarro).
Aquests partits de rivalitat entre els centres s’acabà amb la creació del Teacher’s
FC. En aquesta nova etapa futbolera vas ocupar diferents posicions al terreny
de joc, no t’importava ocupar l’espai que altres no volíem, especialmente la
porteria. Gràcies a tu i a Isaïes, hem pogut jugar molts partits quan algun
dels 2 porters oficials no hi venien.
Però on has destacat, i crec que tots coincidim és en la teua passió per
l’atletisme.
Corredor de llargues distàncies: maratons (la de Sevilla, les de València, però especialment la de Roma, amb una marca excepcional i entrant pel Fòrum, junt al Coliseu, entre els aplaudiments de familiars i amics), mitges maratons, curses populars o pujades al Castell (quan poca gent s’atrevia a córrer-les). Sempre solidari amb els companys d’equip i disposat a ajudar en l’organització d’alguna cursa pel teu club. Ara que tindràs temps, espere que pugues acomplir el teu cobejat somni, córrer la marató de Boston. Endavant company!!!
Amb els fills, allò que diuen “un parot”, sempre orgullós dels dos i
preocupat per qualsevol tema que poguera sorgir, sempre buscant solucions a
través del diàleg, dels consells i de la reflexió. Avui pots estar molt
orgullós d’ells, com estic segur que ells ho estan de tu.
Com a amic, sols dir-te que sempre has estat ahí per escoltar, per
aconsellar-me quan t’ho he demanat. Ens coneixem des de jóvens, som diferents
de caràcter, però coincidim en molts valors i justament per això hem gaudit
d’una excel·lent relació i una bona amistat. Sempre he valorat molt la teua
calma i també la teua ironia. Hem fet molts viatges junts, amb els alumnes (a
França, a Barcelona, a Girona, a la neu…) amb les famílies. Hem gaudit de molts
dinars, amb els companys de la junta, del departament, de molts sopars, amb la
Confraria de Golafres i Llépoles, amb l’AMPA, i de moltíssims esmorzars.
Et trobaré a faltar al centre aquest any, però sé que has pres la decisió
que calia, i és hora de gaudir plenament de la família, dels amics i de les
teues aficions, sense l’esclavitud del calendari i dels horaris. Sé que la
nostra relació i amistat continuarà i quedarem per esmorzar, dinar o sopar i
continuar parlant de les nostres coses. Per això no és un adéu Joan, sinó fins
després. Gaudeixcom ho has fet sempre, d’aquesta nova etapa de la teua vida.
CARPE DIEM!!!
Un gran company i un bon amic. Com a futbolista jugador polivalent, rapid i amb vocació ofensiva tot i que sovint havia de renunciar a elles per ocupar posicions mes defensives.
ResponEliminaexcel·lent l'escrit. Amb companys així cal llevar-se el barret. A gaudir Joan en aquesta nova etapa.
ResponElimina