al meu amic i company joan

 

Article extret de la revista "El Nostre Institut" juny 2020

al meu amic i company joan

enric martínez

comiats

Johnny perseguit per Emilio Sala. 1ª época, tots dos abandonaren relativement prompte el club

Enguany sí, ja no hi ha més ajornament ni pròrrogues. Aquest 2019-20 ha sigut el teu darrer curs i al setembre has decidit posar un punt i final a la teua tasca didàctica i de secretari del centre.

D’alguna manera, tots al departament i a la junta van creure que era jo l’encarregat de dirigir algunes paraules al col·lega, al company i a l’amic que es jubila, i he de confessar-te que és un plaer poder-ho fer.

En primer lloc vull fer una xicoteta ressenya biogràfica teua:

• Fas els estudis de primària, batxillerat i COU al col·legi S. Antonio de Pàdua, conegut com “els frares” de Carcaixent, on coincidírem tres cursos.

• Posteriorment estudiares Filosofia i lletres a València fent les especialitats de filologia hispànica i catalana

• Després d’una breu experiència treballant a la privada, inicies al curs 1982-83, com molts companys del departament, l’ensenyament de l’assignatura de Valencià a l’institut Rei En Jaume d’Alzira.

• L’any 1985 aproves les oposicions, però la mala sort fa que realitzes les pràctiques a l’IES Penyagolosa a Castelló de la Plana, mentre a la teua dona, Isabel, la destinaven, embarassada de Joan, a Elx. Fou un curs de carretera i manta: cap al sud els divendres i cap al nord els diumenges o dilluns al matí (si t’arreglaven l’horari), de punta a punta del país. Al curs següent 1986-87 et donen la plaça definitiva a l’IES Josep de Ribera. Aquell curs el departament estaria compost per Jeremies Barberà, Josep V. Martínez, Rosa Ribes, Ernest Orquin, Carme Gosálbez, tu i jo. Gràcies a la teua plaça a Xàtiva vas poder reclamar Isabel a algun col·legi de la ciutat i d’aquesta manera estiguéreu la familia reunida, fins a hores d’ara.

Tu i jo hem anat retrobant-nos i allunyant-nos des de menuts. Tot i ser un poc major que jo, tenim experiències vitals molt similars:

• Infantesa a la Muntanyeta de Carcaixent, ensenyança als frares i sobretot l’adquisició des de menuts d’uns valors que ens han acompanyat sempre: l’estima per la família, l’esforç i la constància com a qualitats per a reeixir en qualsevol circumstància, l’estima per l’estudi, el respecte cap als majors i especialment a la gent que t’està formant, la paraula donada com una penyora, l’amistat, etc.

• En la joventut, gaudiríem d’unes experiències que també ens marcarien: la facultat de filologia, l’estima i la defensa de la nostra llengua, la València de la transició política.

• I ja en la maduresa, l’estabilitat familiar i laboral. L’IES Josep de Ribera, formar part de la junta directiva a l’any 1990 amb Jacint Martínez de director, fins a la teua jubilació, que també havia de ser la meua, però…

Seguim aprofundint un poc més en el Joan “socarrat”, el company amb qui hem conviscut tants anys. Jo diria que hi ha tres eixos que han marcat la teua vida:

• La família (i especialment Isabel, Joan i Núria)

• La feina (tant en la vessant docent com la de secretari del centre)

• L’esport (tennis, futbet, futbol, atletisme)

Vaig a alterar un poc l’ordre i deixe la família per a la part final.

La feina. Com ja he comentat, a l’any 1990 formes part de la nova junta directiva de Jacint com a vicesecretari i al 1993 series anomenat secretari fins al 2020, 27 anys que es diu prompte!. Crec que tots coincidirem a destacar el caràcter de Joan, afable, de talant conciliador i sempre disposat a ajudar-te quan li plantejaves qualsevol problema, en el meu cas tirar-me més d’ una mà en temes informàtics. Per aquells que no et coneguen molt, Joan, vull incidir en el teu sentit de l’humor, en la seua postura fingida de “racaneria”

amb les possibilitats de despeses econòmiques dels diferents departaments, o quan algun company reclamava alguna factura de material, dieta, etc. Les teues paraules eren “això no entra” acompanyades d’un somriure còmplice, per arrodonir amb“…et costarà un café”. Tots acabàvem dient-te “per descomptat i dos també” en eixa conversa irònica.

Com a anècdota, recorde quan algú es queixava que es tancava prompte la calefacció i anaven a parlar amb tu i et trobaven, al mes de gener, amb màniga de camisa, automàticament el comentari era, “clar, com tu no tens fred, ens talles prompte la calefacció” i és que Joan, vertaderament en el tema del fred, sembles del mateix Bilbao.

Però crec que la imatge teua que més retenim a la memòria és assegut a la sala de professors i insistit a tothom per tal que signàrem les actes finals delscursos, i sempre en faltava alguna, o algú havia signat on no hi tocava, i tu allí, amb més paciència que un sant, insistint una vegada rere altra, amb un to sempre tranquil.

Com a company de junta directiva puc donar fe de la teua gran dedicació, tant en període laboral com en molts festius (COCOPE, claustres, consells escolars, jornades de portes obertes, actes de graduació, sopars de graduació, trobades, reunions i actes amb membres de l’AMPA, etc.) a més a més, destacar la puntualitat amb la qual sempre hi has acudit, tota una enveja per a mi.

També vull destacar el teu tracte sempre correcte i proper amb el personal de secretaria (Ximo, Aurora, Mª Carmen, Neus, Mònica, Amparo, Raquel, Sole, Mª Carmen…) em consta que has sigut un cap molt estimat, així com amb el personal de consergeria, de la neteja, proveïdors de material al centre, etc.

Com a professor, has sigut un excel·lent professional. Has gaudit del respecte i de les simpaties dels teus alumnes. Quan alguns d’ells han tornat al centre, com a professors-es, recorden agradablement les teues classes, el teu caràcter afable. Que millor pagament podem tenir els mestres que ser recordats amb estima i respecte pels nostres alumnes.

Com a esportista, sempre has estat vinculat a alguna modalitat esportiva, des que vam coincidir a Xàtiva: una breu etapa al tennis, després al futbet (lliga entre professors i alumnes del centre, eren altres temps). En finalitzar la competició amb els alumnes començàrem, de la mà d’Emilio Sala, els partits de futbol entre l’Escola d’FP (actualment La Costera) i l’Institut (estàvem inclosos molts companys del Ribera i alguns companys del Simarro).

Aquests partits de rivalitat entre els centres s’acabà amb la creació del Teacher’s FC. En aquesta nova etapa futbolera vas ocupar diferents posicions al terreny de joc, no t’importava ocupar l’espai que altres no volíem, especialmente la porteria. Gràcies a tu i a Isaïes, hem pogut jugar molts partits quan algun dels 2 porters oficials no hi venien.

Però on has destacat, i crec que tots coincidim és en la teua passió per l’atletisme.

Corredor de llargues distàncies: maratons (la de Sevilla, les de València, però especialment la de Roma, amb una marca excepcional i entrant pel Fòrum, junt al Coliseu, entre els aplaudiments de familiars i amics), mitges maratons, curses populars o pujades al Castell (quan poca gent s’atrevia a córrer-les). Sempre solidari amb els companys d’equip i disposat a ajudar en l’organització d’alguna cursa pel teu club. Ara que tindràs temps, espere que pugues acomplir el teu cobejat somni, córrer la marató de Boston. Endavant company!!!

 La família. Qui et coneix Joan, sap quan important és per a tu, la teua dona Isabel, i els teus fills Joan i Núria. Isabel ha sigut el teu punt de recolzament, la gran companya al llarg de tants anys de convivència. Ara els dos podeu gaudir de la ben merescuda jubilació i complir eixos somnis de viatges a diferents llocs del món.

Amb els fills, allò que diuen “un parot”, sempre orgullós dels dos i preocupat per qualsevol tema que poguera sorgir, sempre buscant solucions a través del diàleg, dels consells i de la reflexió. Avui pots estar molt orgullós d’ells, com estic segur que ells ho estan de tu.

Com a amic, sols dir-te que sempre has estat ahí per escoltar, per aconsellar-me quan t’ho he demanat. Ens coneixem des de jóvens, som diferents de caràcter, però coincidim en molts valors i justament per això hem gaudit d’una excel·lent relació i una bona amistat. Sempre he valorat molt la teua calma i també la teua ironia. Hem fet molts viatges junts, amb els alumnes (a França, a Barcelona, a Girona, a la neu…) amb les famílies. Hem gaudit de molts dinars, amb els companys de la junta, del departament, de molts sopars, amb la Confraria de Golafres i Llépoles, amb l’AMPA, i de moltíssims esmorzars.

Et trobaré a faltar al centre aquest any, però sé que has pres la decisió que calia, i és hora de gaudir plenament de la família, dels amics i de les teues aficions, sense l’esclavitud del calendari i dels horaris. Sé que la nostra relació i amistat continuarà i quedarem per esmorzar, dinar o sopar i continuar parlant de les nostres coses. Per això no és un adéu Joan, sinó fins després. Gaudeixcom ho has fet sempre, d’aquesta nova etapa de la teua vida. CARPE DIEM!!!