L’ENSENYAMENT DE L’ECONOMIA A L’INSTITUT

 L’ENSENYAMENT DE L’ECONOMIA A L’INSTITUT

 Deia l’humanista José Luis Sampedro  que  “Los estudiantes de enseñanzas medias y preuniversitarias son instruidos en las propiedades de la calcopirita que posiblemente nunca más volverían a oir hablar ni necesitar, y, aun así, y no se les permita adquirir las más elementales nociones del funcionamiento de un banco con el cual tendrían que vérselas a través de toda su vida.” Aquestes paraules que estaven  a manera de pòrtic en un vell manual d’economia del premi Nobel Paul Samuelson m’ha acompanyat tota la meua vida acadèmica i són un bon resum de la importància que se li ha donat  a l’ensenyament de l’economia en el nostre país.

 En les dècades dels setanta i huitanta del segle passat, els centres d’ensenyança no universitària dedicaven el mes de setembre a la matriculació de l’alumnat i a l’organització del curs que començava a final de mateix mes o en els primers dies d’octubre.

Ültima activitat. conferéncia de V. Monfort

Aquell curs de 1987-88 es presentava, per a mi, sense cap novetat, estava destinat al Centre Nacional de Formació Professional de Xàtiva, anomenat  hui CIPFP La Costera, i quasi a punt de començar el curs, em van telefonar des de la inspecció educativa per a oferir-me participar en el projecte de reforma educativa, que ja funcionava de forma experimental, des de feia quatre anys, en alguns centres. Em demanaven,  si podia impartir l’assignatura d’economia a l’Institut Josep de Ribera. Anys abans, “l’Escola” – nom col·loquial que tradicionalment se li donava al centre de formació professional- ja havia rebutjat l’oferiment. Aquella proposta em semblava atractiva, però calia veure i analitzar detingudament les condicions. La proximitat d’ambdós centres era un avantatge que em permetia compatibilitzar horari, i a més el director de Ribera era Jacint Martínez, un vell amic de l’adolescència.

Jacint, el director, m’explicà la poca informació que tenia sobre el pla d’estudi de l’assignatura: una relació de conceptes i d’unitats didàctiques sense desenvolupar que havia d’aprendre els alumnes. També en va indicar que l’estudi d’economia anava lligada al Departament de Geografia i Història, per tant havia de consensuar amb ells la meua participació com a docent en una matèria tan especifica.

L’amic Salvador Pérez Marzal,  era el professor assignat a impartir l’assignatura, em va donar totes les facilitats perquè assumira el repte. Des d’aquell instant em vaig incorporar al grup de docents que participaven en el projecte de reforma educativa que va desembocar en la LOGSE. El programa de l’assignatura era molt semblant al que s’impartia en el segon curs d’FP 2, bàsicament un curs bàsic de Micro i Macroeconomia.

Fent un poquet d’història, hem de dir que els estudis d’economia comencem l’any 1857 amb la Llei Moyano. En els seus inicis era una ciència complementària als estudis de Geografia i Història o de Dret. Els seus camps d'estudi comprenien matèries tan diverses com el comerç, l'agricultura, la indústria o l’aritmètica mercantil amb la finalitat de formar nous tècnics, comptables, administratius o enginyers.

Amb l’aparició de la Institución Libre de Enseñanza l’economia entrarà en les aules no universitàries. Aquesta institució de caràcter privat,  que en un primer moment focalitzava els seus estudis en l’àmbit universitari,  s’interessa, amb el pas del temps, pels estudis d’ensenyament en primària i secundària. Els seus principis es fonamentaven en la llibertat per exercir la docència enfront de l’ensenyament oficial que es basava a inculcar les doctrines polítiques i religioses  tradicionals. En ser una institució privada no va tindre massa influència en què els seus principis educatius  foren plasmats en les lleis, però si en la cultura espanyola, ja que va ser la porta d’entrada de les noves teories pedagògiques i tècnic-científiques que arribaven d’Europa.

Amb la proclamació de la II República l’economia rep un nou impuls. L’any 1934 s’inclouen ensenyances de matèries econòmiques en el Pla d’Ensenyament de Secundària. Però, el colp d’estat del General Franco posa fi al creixent interés pels estudis econòmics.

Durant el franquisme, l’estudi de l’economia passa a un segon pla.  A tall d'exemple, podem parlar l’ensenyament d’economia domèstica, que per descomptat anava dirigit a les dones,  i s’impartia dins d’una assignatura de nom molt “sui generis” que diria el professor Bausset, “Formación del Espíritu Nacional”. Respecte als xics,  tenien un

programa d’estudis diferents, i així en sisé curs hi havia una assignatura anomenada ni més ni menys que: “Política Econòmica” que utilitzava un manual editat per Doncel, l’editorial dels llibres de F.E.N. (Formación del Espíritu Nacional). Un manual  elaborat per dos professors universitaris de prestigi com eren Juan Velarde Fuertes i Enrique Fuentes Quintana. L’assignatura  era impartida pels professors provinents de “La Academia José Antonio” viver del pensament franquista.

En l’any 1970 fou promulgada la Llei General d’Educació promoguda pel  ministre Villar Palasí que reestructurava totes les ensenyances no universitàries en tres grans

Javier Andrés

blocs: un de primària,  L’EGB (Ensenyança General Bàsica)  que tenia caràcter obligatori i allargava l’ensenyament fins als catorze anys. En acabar aquest cicle s’havia de triar entre les dues opcions de secundària: per una banda,  un batxiller clàssic de tres cursos BUP (Batxillerat Unificat Polivalent)  i un curs de preparació a la universitat COU i per l’altra  la FP (Formació Professional).  Els continguts econòmics del BUP anaven lligats  en alguns cursos dins de l’assignatura de Ciències Socials. D’aquesta manera en el segon de BUP i com sempre lligada a altra assignatura, Geografia Humana i Econòmica, apareixen qüestions econòmiques; l’FP es dividia en  tres graus, un primer de dos cursos i un segon de tres cursos. El tercer grau mai es va posar en funcionament. Hi havia moltes branques que abastaven activitats econòmiques tant de la indústria com dels serveis amb continguts tant teòrics com pràctics. Jo pertanyia als professors que impartien teoria en una branca eminentment de serveis anomenada Administrativa i Comercial amb assignatures relacionades amb la teoria econòmica, o relacionades amb el càlcul mercantil, financer o comptable; en definitiva, continguts econòmics impartits per llicenciats en econòmiques.

Quan m’incorpore a l’institut, a temps parcial, el tracte i la cordialitat dels companys del Departament de Geografia i Història, des del primer moment, va ser exquisit. Afirmació,que podia estendre a la resta del claustre. No obstant això, els temes que preocupaven a la resta del Departament eren aliens a la meua assignatura per tant vaig prendre la decisió de no assistir a les reunions.

Les matèries susceptibles de ser avaluades en les proves PAU hi havien d’estar coordinades per un professor universitari, en el cas d’economia tot era nou, fins i

tot, en el meu cas ni sabia de l’existència de la figura de la coordinació, fins que rebí una trucada de Francisco Pérez Garcia catedràtic d’Anàlisi Econòmic de la Universitat de València qui em comentà la possibilitat de reunir-nos i analitzar el funcionament del curs des de tots els angles: programació, objectius, exàmens, materials a utilitzar, etc.

Quan vaig anar al seu despatx de la facultat, creia que allí em trobaria a més companys en la meua situació, quina va ser la meua sorpresa en comprovar que la reunió era entre el catedràtic i jo. Això, em va fer pensar que possiblement jo era l’únic professor  llicenciat que donava classes d’economia i de fet  el primer punt que vam tractar fou que volia proposar als responsables de la Conselleria que en ser un Pla Experimental,  l’assignatura l’hauria d'impartir persones amb coneixements de la matèria. Les reunions de treball es van repetir diverses vegades; partíem de zero perquè no hi havia cap mena de material, ni manual, ni tan sols uns simples  apunts i per descomptat cap  experiència anterior de l’ensenyament d’economia en el batxiller.

A poc a poc i baix la seua direcció vam anar esbrinant els objectius i conceptes a avaluar; com a mostra de la seua dedicació,  ell mateix es va desplaçar a l’institut i va donar dues classes ordinàries; A més a més,  va continuar el degoteig en l’elaboració de noves unitats didàctiques per professors de la facultat com Matilde Mas Ivars, Ernesto Reig Martínez i ell mateix.  Amb les quals, l’alumnat va arribar a les proves de maduresa amb la preparació i els coneixements suficients per a poder fer un paper digne.

Francisco Pèrez, també,  va encetar el cicle de conferències en les Setmanes Culturals de

l’institut com a contribució del departament d’economia a la vida acadèmica del centre. Pel nostre institut han passat professors universitaris, funcionaris d’alta qualificació,

professionals lliberals que ens han parlat de diversos temes d’actualitat econòmica: alguns que tracten del funcionament de les empreses i altres  del dia a dia la nostra societat en general. Cal recordar, entre altres,  a Juan López Gandia, catedràtic de dret del treball, Javier Andrés Domingo, catedràtic de fonaments d’anàlisi econòmic; Xavier Sierra Parra, professional lliberal i professor associat; Pere Beneyto Calatayud, professor titular de sociologia del treball; Silvio Esteve Pérez,.professor titular d’estructura econòmica. Menció especial mereixen dues persones que pràcticament els podríem considerar professors associats a l’institut per les vegades que han participat en les setmanes culturals, es tracta de Vicent Soler Marco, catedràtic d’anàlisi econòmic, degà de la Facultat d’Economia i en l’actualitat és conseller d’Hisenda i Model Econòmic i Vicent M. Monfort Mir, professor d’estructura econòmica i en l’actualitat subdirector general d’economia.

Fins a l’aprovació de la LOGSE, l'any 1990, en el Pla Experimental l’economianomés s’impartia en el segon curs de batxillerat, constava d’un curs de teoria econòmica –Micró i Macro-. Quan el Pla Experimental es converteix en llei, es 

Pere Beneyto

duplicaren el nombre d’assignatures de caràcter  econòmic amb “Economia i administració d’Empreses” en el primer curs de batxillerat de Ciències Socials. La resta de l’alumnat de batxiller i d’ESO no disposaven de cap matèria de contingut econòmic, només alguna noció i de forma superficial en altres assignatures, encara que tenien la possibilitat d’elegir qualsevol de les dues assignatures com a optatives de segon de batxiller, no recorde cap alumne que les triaren en aquestes circumstàncies.

Fins aquell moment el centres de formació professional i els instituts de batxillerat funcionaven com dos tipus d’ensenyament completament diferents. Amb la LOGSE tots aquells centres s’integren baix el paraigua de Centres de Secundària. Als antics centres d’FP no hi havia problemes amb el professorat, ja que  quasi tots els que donaven la

Vicent Soler

 matèria eren gent amb estudis d’econòmiques o empresarials.  Als antics Instituts de Batxillerat, hi havia manca d’especialistes i  l’ensenyament de l’economia era impartit  pels professors dels departaments de Geografia i Història, de matemàtiques o provinents de l’FP mitjançant la petició de la corresponent comissió de serveis, en alguns casos es va

Vicent Monfort

produir alguna fricció amb els professors del departament d’Història, però en general van acceptar de bon grat la incorporació de l’assignatura a la vida acadèmica. Mai en el meu cas. No obstant això, sí que vaig tindre la incomprensió d’un estudiós  de la cultura local i cap de Departament de Cultura Clàssica que una reunió  de tots els caps de departament per a distribuir les assignatures optatives va llançar una proclama en contra la ciència econòmica: “açò que ve a ser tanta economia i res de clàssiques, on anirem a parar”, em vaig limitar a recomanar al secretari que anotara en l’acta de la reunió les paraules exactes.

En aquells temps, els alumnes havien de triar entre dues opcions, la A que era llatí o la B

que era economia. Triar és el primer concepte que s’estudia en la nostra ciència i nosaltres havíem de fer el possible perquè els alumnes es decidiren per l’opció B i per tant intentàvem donar un contingut que fóra interessant i que a més, els alumnes trobaren una opció atractiva de cara al futur laboral que els esperava.

L’any 1995 amb el Reial Decret 1635/1995 es consolidava l’ensenyament de l’economia, acabava amb la incertesa que alguns professors tenien i creava el cos de professors d’economia d’ensenyament secundari.

A poc a poc, anaven cada curs incrementant-se les hores que impartia a l’institut i reduint les hores que donava a l’Escola. Quan va arribar l’hora de no poder compaginar els dos horaris, el Sr. director de l’IES es va implicar a fons i em vam aconseguir una comissió de serveis, així que,  l’any 1997 vaig donar per finalitzada la meua relació laboral i acadèmica en l’Escola i vaig passar a tindre dedicació completa en l’institut. L’any següent em donaren la plaça definitiva mitjançant el corresponent concurs de trasllat.

Diversos informes PISA de principis de segle XXI assenyalaven la mancança de conceptes financers en l’ensenyança obligatòria. La promulgació de la LOE l’any 2006 va pal·liar, en part, aquesta carència, que va afegir una assignatura optativa en segon de batxiller: Fonaments de Gestió i Administració, més  el canvi de nom de l’assignatura que s’impartia en primer de batxiller pel d’Economia de l’Empresa; en la Comunitat Valenciana sempre havíem gaudit d'assignatures optatives relacionades amb l’economia. Amb la nova llei per primera vegada s’incorpora  la  matèria d’economia a 4t de l’ESO: Iniciativa Emprenedora.

    

Mari Luz Marco

Consolidat l’ensenyament de l’economia als instituts,  les reunions de coordinació es despersonalitzaren i massificaren; els canvis de coordinador són  una constant i les reunions es convocaven en llocs tan llunyans com a la Universitat d’Alacant i l’UJI de Castelló, fins que es va fer càrrec la professora Mari Luz Marco de la Facultat de València, la qual va donar un impuls que sobrepassava les tasques assignades pròpies de coordinació, ja que va fomentar cursos de reciclatge per al professorat, es va implicar en l’assessorament de professors i alumnes sobre diverses qüestions, i va apropar la facultat als docents sempre amb un tracte afable que ens feia sentir com a casa. El seu suport ens va animar a implicar-nos,  si cal un poc més. La seua mesura estrela va ser traure de l’anonimat  l’ensenyament de l’economia en el batxillerat, organitzant l’Olimpíada d’Economia.

De colp i volta, amb molta expectació i il·lusió de professors i alumnes dels distints instituts i col·legis privats ens vam trobar a les portes de la facultat en una escena que es tornaria habitual en els següents anys, però cada vegada

Miriam Balaguer

amb més participació i més camaraderia entre tots els participants. L’organització no deixava res a la imprevisió, tot era perfecte: la recepció als participants i acompanyants, els obsequis commemoratius per tots i fins i tot,  un brunch per finalitzar la jornada. Independent de la qualificació final, era un dia de convivència entre professors i alumnes d’instituts i universitaris, per als segons era el primer contacte amb la facultat, i  aprofitaven els exàmens per a calibrar el potencial de cadascú de cara a la propera prova PAU. Aquestes jornades tenien certa  repercussió mediàtica i donaven visibilitat a la nostra ciència. Tot un encert de Mari Luz Marco i el seu equip, als que hem d’estar eternament agraïts.

 Una altra cosa era el resultat de la prova i entrar dins dels deu guardonats per convocatòria; el primer any i davant del desconeixement, prepararen als alumnes amb alguna classe extra i un reforç en l’optativa. La nostra alumna Miriam Balaguer va ser  una de les guardonades. Amb el pas del temps,  Mari Luz Marco va anar ampliant el cercle d’universitats, començant per la politècnica de València i passant per l'UJI de Castelló de la Plana i la Universitat Miguel Hernández d’Alacant, la qual cosa propicia que es fera una edició provincial i després  una autonòmica. En aquestes edicions van ser premiats: Joan Diaz, Faustí Sarrión i Estanis Sanchis. A mesura que passaven els anys, cada vegada es presentaven més candidats i millor preparats; aleshores calia millorar la preparació i en equip es treballa millor, per aquest motiu  vam formar equip amb Rafa 

Estanis  Sanchis

Calatayud, professor de l’institut l’Estació d’Ontinyent, la nostra tasca era recollir  informació, buscar problemes i comentaris de text que intuíem que podien formar part de l’examen, els explicàvem, els intercanviàvem i els féiem extensius als candidats fins al dia de l’examen   era una mena d’avaluació, era una festa que començava en el moment de pujar al tren que compartíem amb els alumnes i professors d’altres instituts.

Com diu la màxima de l’Olimpisme: l’important és participar; ningú pot assegurar el

Amb Pau i cia.

triomf, hi ha moltes persones i molt ben preparades que han lluitat i no han obtingut recompensa, els premiats es poden comptar amb els dits de la mà, des d’ací el reconeixement als participants, que amb esperit olímpic van competir sense obtenir cap guardó, però van guanyar en experiència i coneixements.

El curs 2008-09, en la Comunitat Valenciana s’incorporava a l’opció majoritària de

Pau, Miriam i els coaches

l’estat on s’impartia Economia en primer i Economia de l’Empresa en segon, per tant al permutar les dues assignatures, implicava que aquest curs tant en primer, a l’incorporar l’economia, com els alumnes de segon que ja havien donat economia de l’empresa, havien de rebre economia. És a dir, en primer i segon es donava la mateixa assignatura i per última vegada l’economia entrava en les proves PAU.

Aquest mateix curs, la professora Marco aconsegueix convocar per primera vegada la “I OLIMPIADA ESPAÑOLA DE ECONOMIA” a celebrar en València,  en la que

El Departament amb el director

participarien els primers classificats en les olimpíades locals o provincials. Un nou repte es presentava i  amb major dificultat, per tant calia estar a l’altura. En les olimpíades estatals hi havia un examen de les dues assignatures i aquest any soles s’havia estudiat economia. Hauríem de repassar els conceptes d’empresa  fora d’horari lectiu. La predisposició de la professora d’aleshores Conxa Cuenca i la implicació de l’alumnat ho va fer ben fàcil.  Primer calia classificar-se en les proves de València i no fallaren,  i després van rematar la feina.  Pau Belda, va ser el gran triomfador.  

El Xiringuito

Pau va ser el millor en les dues convocatòries, i tenia pensat matricular-se en Comunicació Audiovisual. Però, des de la Facultat d'Econòmiques  em van demanar que fera el que estiguera en les meues mans perquè aquell alumne no s’escapara. Així ho vaig fer, i el resultat no ha pogut ser millor: premi extraordinari d’economia de final de carrera, músic d’èxit, humil i el que és més important, gran persona.

En l’àmbit intern del departament, vam afegir una ferramenta fonamental per tal de millorar l’aprenentatge de la matèria on l’alumnat rebia automàticament totes les activitats a realitzar, disposava de les preguntes i problemes de les proves PAU, vídeos i tota classe de material d’ajuda de l’assignatura, per poder interactuar amb el professorat o publicar la seua experiència de l’activitat extraescolar realitzada, arxivar els àlbums fotogràfics de totes les activitats del departament, servint de canal de comunicació entre professorat i alumnat i a més a més contribuïa a millorar el medi ambient, perquè no consumíem  cap foli ni fotocopia en classe, només el dia de l’examen s’utilitzava paper, estem parlant del blog del departament Economic2b (http://eco34bis.blogspot.com).

Itziar

Encara ens quedava una satisfacció doble, el curs 2010-11 es presentava amb un “equip” diguem “competitiu” un grup d’alumnes molt preparats intel·lectualment i humanament. Itziar Garcia, una xica que per recomanació dels professionals de l’ensenyament li van aconsellar que començara l’ESO un

Celebrant el triomf d'Itziar 

any abans que les companyes de la seua edat, no va defraudar en absolut, va obtenir un resultat magnífic en l’Olimpíada local, recordem que l’accés a l’Espanyola havia de vindre per aconseguir  un dels primers llocs en la local, aquesta vegada la nacional es celebrava a l'UJI de Castelló, On Itziar també va ser premiada. En l’actualitat Itziar cursa estudis de postgrau a la Universitat de La Sorbona.

Per finalitzar, m’agradaria anomenar a tots i cadascú de les xiques i xics que han passat per les aules d’economia, tasca impossible, recordem que

Almudena

d’alguna manera han arribat de manera voluntària; també, a tots els professors i professores que han contribuït al fet que el departament d’Economia haja assolit el nivell de professionalitat que ostenta. No obstant això i reconeixent la vàlua de tots em ve a la memòria Almudena Garcia, exalumna que sempre que podia venia a l’institut a insuflar ànims als alumnes i explicar la seua activitat i experiència en el trànsit de la universitat al món del treball; ja hem anomenat a una professora, però no puguem obviar a la professora incombustible que al llarg de tota la seua vida docent ha estat

lligada al departament d’economia desenvolupant la seua tasca de manera encomiable, parlem de Julia Alacot a la que li desitgem un final de la seua vida laboral, més prompte que tard,  en el nostre departament.

Paràgraf a part, mereixen dos xics de l’institut que en la seua vida estudiantil van ser alumnes de l’opció B de ciències socials i participaven activament en totes les activitats del departament, fins i tot, un d’ells tenint l’optativa aprovada,  assistia dinàmicament a classe; doncs bé, aquests dos xics en l’actualitat són professors titulars de l’assignatura d’economia en l’institut, es tracta de Jordi Baraza i  Joan Penadés, que per motius personals no ha pogut, de moment, incorporar-se al seu destí definitiu. I així tanquem el cercle que vam encetar allà per l’any 87 del segle passat.

Agraïments: Luis Villacé, no sé si és el primer responsable o l’últim, el que si sé és que sense ell, no haguera accedit a donar Economia; Kike Martínez i Sergi Borràs, pels ànims i “carinyo” per tal que participara en la revista i Cèsar Pla, aportant, com sempre, la documentació necessària per a elaborar aquest escrit; tots grans amics, coneguts en diverses etapes la vida.

 

.