DANI DURA

DANI DURÀ I EL CLUB DE FUTBOL TEACHER’S

Va ser l’any que em destinaren definitiu a l’IES Josep de Ribera, en 1992, en setembre o octubre, no me’n recorde, vaig començar a jugar a futbol amb els companys professors i més. Tenia ganes de fer-me un home dret i fet, com no havia fet la mili, tenia eixa carència i va ser jugant i donant puntellons al baló on em vaig convertir en un home:

Home responsable: malgrat les meues excel·lents condicions tècniques, i després de revisar el qüestionari que havia omplert per sol·licitar l’admissió i on havia eixit que era un irresponsable de collons i que havia de “sentar el cap”, se’m va recomanar que jugara en defensa. I és veritat, allí vaig saber què era desviure’s per evitar que ens marcaren gols, vigilant els davanters i anticipant-me a les jugades, furtant i enviant lluny la pilota.

Home  amb decisió: n’havies de tenir molta, ja que quan agafaves la pilota, començaven a arribar-te a les orelles diverses frases procedents de nombrosos jugadors. “Passa-me-la”, “xuta fort i envia-la lluny”, “passa-li-la al porter que domina el joc de peus”, etc. Davant de tanta quantitat de missatges, el meu cervell es va ensenyar a processar ràpidament la informació externa i interna per prendre la millor decisió. Eixa capacitat, m’ha ajudat molt professionalment, gràcies.

Home sociable: gràcies a les converses que teníem en les dutxes i en els dinarots que fèiem, em vaig obrir, vaig poder trencar la closca de timidesa que em cobria, regràcies.

És per això que sempre vos estaré agraït, que ho passeu molt bé en el sopar de comiat del 30 de juny.

Dani Durà