VICENT MARTÍNEZ

VICENT MARTINEZ ES JUBILA

Vicente Martínez aterra al departament de “Delineació de l’IPFP de Xàtiva”, posteriorment denominat IES La Costera, l’any 1986 procedent de Teruel i demà s’acomiada des de “ edificació i obra civil - FP XÀTIVA” del IES Dr. Lluís Simarro. És a dir, ha passat més de trenta anys donant classe a Xàtiva. Va començar amb taules de dibuix, esquadra, cartabó i tiralínies i ha acabat amb ordinador, “tablet”, impressora de color i programes informàtics sofisticadíssims, que ajuden a resoldre totes les qüestions que abans havien de fer-se a mà, però ací no anem a glosar la figura professional del nostre amic Vicent. El que volem es posar de manifest la seua implicació en totes aquelles activitats extraescolars que se li requerien i sobretot en l’esport, concretament en el futbol, una disciplina que no era la seua, ell ve del basquet, però, no obstant això, va ser un dels fundadors del TEACHERS’, allà per les primeries dels anys noranta.

El reconvertit jugador de bàsquet en futbolista ha sigut el que en termes esportius s’anomena jugador de club, en el camp un comportament irreprotxable: cap discussió ni amb companys ni rivals, disciplinat en el joc, independentment del lloc assignat, bé de lateral, d’extrem o fins i tot de porter, sempre demostrant la seua classe en el domini de la pilota i la versatilitat en defensa i atac per la banda esquerra. Capítol apart mereixen les seues actuacions de porter, especialment en l’època que els Teachers’ ens vam inscriure a un campionat de futbol-set local i totes les setmanes teníem el partit oficial del club més el del campionat. Estava format per un combinat de jugadors d’allò més granat del tres instituts amb la col·laboració d’algun que altre crack local, Vicent era el porter titular i indiscutible. Era fàcil veure’l amb els dits plens d’esparadrap per protegir-se’ls, a l’hora de donar classe les mans eren importantíssimes, donat que havia d’utilitzar esquadres i cartabons. El pas inexorable del temps l’han fet dur escaiola i closes almenys dues vegades, els genolls necessitaven reparacions, però i solucionat el problema, altra vegada al camp, fins que la pràctica del futbol no ha sigut compatible amb la seixantena. Ara anem a incorporar-lo a l’esport de moda dels jubilats, el pàdel.

Si en el terreny de joc Vicent era un bon jugador, fora d’ell ha sigut fonamental per al bon funcionament del club, i sempre des de la humilitat, serietat i absència de protagonisme, però insubstituïble. De fet ha col·laborat en totes les activitats del club: fotògraf d’esdeveniments, dels partits, dels equips, aportant la tècnica, la ferramenta i les seues dots artístiques; dissenyador, tots els actes del club en els que s’ha repartit qualsevol regalet, escut, logo, pòster o samarreta ha estat pensada, dissenyada i elaborada per Vicent; administrador, ha dut la comptabilitat del club de manera professionalitzada, molt millor que la duia l’antic administrador, que a més a més era professor de l’assignatura; per no parlar dels homenatges als jugadors, pel motiu que fora: èxit professional, esportiu o jubilació, ahí ha estat Vicent en la seua creativitat a solucionar el problema, amb el vídeo, l’àlbum apple o el pòster.

Ara tenim els demés el problema. Qui li prepara i li fa a ell el comiat?. La avantatge que tenim és que ell prefereix estar en segon plànol i mai de protagonista, però demà no tindrà més remei que estar en primera línia de foc i nosaltres intentarem estar a l’altura que es mereix.

Sols ens queda desitjar-li una suau i bona transició i incorporació a l’exèrcit de reserva de Fàtima Banyes, per la nostra part ja estem amb els braços oberts esperant-lo per a la partida de pàdel del divendres. BENVINGUT