TEACHERS F.C.

TEACHERS FC

Recorde el meu trasllat a l'IES Josep de Ribera en l'estiu del 1995. Quan va arribar el mes de setembre i el meu company Miguel Simón em va comentar que tots els divendres al finalitzar les classes es fa un partit de futbol, i després n´hi ha menjar, per a tots aquells que vullguen anar. Em desperta interés i li pregunte les condicions. Em diu, que cal pagar al mes una quantitat i entra tot, lloguer de terreny de joc i vestuari. El menjar, cadascú es paga lo seu.

Vaig als primers partits amb respecte, perquè no sabia com desembolicar-me. Havien moltes persones importants i jo era un novell. No sabia si havia de pasar-li sempre el baló al director, al cap d'estudis o al polític o si els podia fer alguna entrada, fins que a poc a poc vaig anar agafant confiança i em vaig fer un poc mentider, buscant les ombres de la tribuna de la Murta o les ombres dels arbres en L´infantil, quan venia la calor.

Aquells partits en el camp de L´infantil, quan era de terra i el conserge ens ho regava, però la pols anava fluint a poc a poc, després la Murta, un camp molt gran, i ens costava arribar a porteria contrària i després tornar, Genovés, amb els problemes per a agafar els balons que eixien fora del camp, Sant Joanet, al final de temporada, amb la gespa molt alta, etc....

Els partits internacionals també van ser molt importants per al club. Jo vaig poder assistir a pocs pel meu treball en caps de setmana, però m'arribaven les notícies ràpidament i sempre estava pendent per a veure si al pròxim podia anar. Em va arribar l'oportunitat en Oporto....una meravella.....

També va arribar la meua etapa d'ajudant de l'utillero-cap (Benimeli) , preparant la roba al matí després d'esmorzar i portant-la al Murta, perquè estiguera preparada a l'arribada dels futbolistes. Allí sempre estava el senyor Maroto preparant el vestuari per a l'Olímpic. Alguna vegada em tocava portar la roba a llavar, però poques, era amic del cap....

Amb el pas del temps les articulacions i el cap perden oli i el cos es ressent, havent d'abandonar el futbol per a passar a altres activitats més suaus.

Han sigut uns anys molt bonics creant infinitat d'amistats pel variat el professorat, que anava canviant, i pels que s'incorporaven d'altres branques.

 Un fort abraç per a tots.

Toni Aparicio