brother

 Als Teacher FC

Em demana el meu brother que escriga alguna cosa per als Taechers. La meua condició de mestre de “ginasia” no em permet comptar amb l’escriure com a una de les meues virtuts. Tot i això i en un esforç inexcusable em decideixo a complir el que per altra banda em resulta un plaer.

Jo vaig arribar a Ribera allà per l'any 90 amb la lògica incertesa de qui arriba de “pardillo” a una nova destinació. Aviat els meus dubtes es van aclarir i ràpidament es van convertir en satisfaccions. Venia de Villena, població equidistant del meu poble però diametralment oposada al que en Xàtiva vaig trobar. No és que amb els castellans estigués malament, però que voleu que vos diga, som tant diferents. A Xàtiva em vaig trobar com a casa, la gent sou com Jo, com els meus. Prompte em vaig trobar ben acollit, i sens dubte en part la culpa la vau tindre els Teachers.

Els divendres eren festa, el cap de setmana començava dijous. Carregar la borsa amb les equipacions i acudir a l'Infantil a vestir-nos amb els pantalons ajustadets que Emili havia prèviament preparat, resultava d'allò més placenter.

Després del partit, tot i que ningú volia perdre. Quan de vegades (  moltes vegades ) no guanyàvem en entrar al vestidor m'agradava dir allò de "no patiu, tot i perdre, som molt superiors" al veure el somriure que arrencava als meus companys em quedava satisfet i com diuen el meu poble com “un ou que sua”

.

Recorde que, amb més freqüència de la desitjada, tocava aquetar al xiquet, i Jo, que quasi l’havia parit, ho feia de bona gana.

La marxa em va privar de la internacionalitat que segur hagués aconseguit amb uns anyets mes.

No vull estirar mes, però crec que aquells anys van valdre molt la pena, i que ara després de gairebé 40 anys ho puguem celebrar resulta molt gratificant.

Una abraçada per a tots i GRÀCIES per deixar-me formar part d'aquest col·lectiu. 

   

 Pere Garcia